Institut de Neurociències (INc) - UAB Barcelona

Consens internacional per avançar en l’estudi dels astròcits en les malalties del sistema nerviós

Consens internacional per avançar en l’estudi dels astròcits  en les malalties del sistema nerviós

La Dra. Elena Galea, investigadora ICREA a l’Institut, ha liderat un estudi publicat a Nature Neuroscience, en què més de 80 científics internacionals han treballat col·lectivament per aclarir definicions, nomenclatures, controvèrsies i propers objectius en el camp de la recerca sobre els astròcits. L’article suposa un gran avanç teòric, que permetrà accelerar els descobriments sobre la implicació d’aquestes cèl·lules del cervell en moltes malalties. Llegeix l'article

16/02/2021

Ramon y Cajal va descobrir que els astròcits, les cèl·lules encarregades de garantir que l’ambient del cervell és l’òptim perquè es puguin dur a terme totes les funcions, canvien de forma quan hi ha una infecció, una lesió o una malaltia del sistema nerviós central. Més de cent anys després, encara hi ha molts dubtes sobre quines implicacions tenen aquests canvis morfològics i quin és el paper que juguen els astròcits en les malalties del sistema nerviós central.

La recerca en aquest camp s’ha accelerat en els últims anys, amb nous investigadors que aporten noves tècniques, enfocaments i hipòtesis. Per això, alguns experts han considerat una necessitat urgent unificar la nomenclatura utilitzada i refinar els conceptes per avançar en el seu estudi: molts termes relacionats amb els astròcits han estat entesos de formes diverses pels diferents experts.

Un equip d’investigadors ha estat treballant per establir directrius i nomenclatures consensuades internacionalment. Elena Galea, ICREA de l’INc-UAB i membre del Grup de Recerca Consolidat de Demències del Hospital de Sant Pau, junt amb Carole Escartín, professora de la Universitat de París-Saclay; Michael V. Sofroniew, de la Universitat de Califòrnia, i Alexei Verkhratsky, de la Universitat de Manchester, han impulsat un document de consens internacional, aprovat per més de 80 experts, publicat a Nature Neuroscience. “Arribar a un acord tan nombrós ha portat un any de treball, en el qual s’han establert cercles de revisió i discussió del text, amb la nostra coordinació”, explica Elena Galea. 

L’estudi unifica totes les denominacions que fan referència als astròcits alterats, fa una revisió de les tècniques de laboratori que s’utilitzen actualment i dissipa falsos mites, com ara que hi ha astròcits ‘bons’ i ‘dolents’. L’ article també planteja un canvi de paradigma en relació als futurs estudis, centrant-los preferentment en l’anàlisi dels canvis moleculars i funcionals d’aquestes cèl·lules reactives, i no en els morfològics, com s’havia estat fent fins ara.

“Actualment, els tractaments que tenim per a les malalties del sistema nerviós estan dirigits només a les neurones. Aquest treball és essencial perquè estimularà col·laboracions internacionals i promourà l’ús de tècniques moleculars punteres i d’anàlisi estadístic per comprendre les funcions dels astròcits en els circuits cerebrals dels cervells sans. També volem determinar la seva implicació en les malalties del sistema nerviós central i abordar nínxols terapèutics inexplorats, com les teràpies dirigides als astròcits” conclou la doctora Galea, que expressa el seu agraïment a l'INc, en particular a la Unitat de Bioquímica, “per la seva fe indestructible en les meves capacitats científiques, que ha fet possible que un membre de l'INc sigui, per primera vegada, 'corresponding author' en un article de Nat Neuroscience”. Llegeix l'article



Notícies relacionades

Troben noves alteracions al cervell induïdes pel principal factor de risc genètic de l’Alzheimer

Troben noves alteracions al cervell induïdes pel principal factor de risc genètic de l’Alzheimer

El gen de l’apolipoproteina E (APOE) es pot donar en tres variants en els humans: e2, e3 i e4. Aquesta última, APOE4, pot causar alteracions estructurals i funcionals al cervell, i representa el principal risc genètic de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer més comuna, anomenada esporàdica, la que es dóna en el 90% dels casos (la resta correspon a l’Alzheimer familiar).

Investigadores de l’Institut i del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, coordinades per les Dres. Roser Masgrau i Elena Galea (investigadora ICREA), han publicat ara un estudi a la revista Molecular Neurodegeneration, en què aporten noves dades sobre les funcions d’APOE al cervell i els mecanismes pels quals la variant e4 podria resultar clau per al desenvolupament de la malaltia.

L’estudi demostra en ratolins mascles que tenir l’APOE4 provoca que els astròcits presentin alteracions als lisosomes. Aquestes alteracions fan que el sistema principal pel qual els astròcits responen a estímuls, la via de senyalització del calci, estigui incrementat i no es pugui modular a través dels lípids, com es fa normalment.

La via de senyalització del calci permet, entre altres processos, que els astròcits puguin regular la connexió neuronal i, per tant, els mecanismes d’aprenentatge i memòria. Anteriorment s’havia observat en ratolins models d’estudi d’Alzheimer que les plaques de beta-amiloide afecten la senyalització a través d’aquesta via. En aquest treball, les investigadores demostren que el mal funcionament en els senyals de calci ja es dóna als astròcits molt abans que es formin les plaques amiloides i que l’APOE4 juga un paper molt important en la seva disfunció.

La recerca constata també que les alteracions en els senyals de calci en les femelles es donen tant amb la variant APOE3 com amb l’APOE4. Variables com l’edat o la regulació per lípids podrien jugar a favor de l’evolució positiva de les femelles amb la variant APOE3, però no amb la variant APOE4, segons les hipòtesis de les investigadores.

“L’article corrobora la necessitat de tenir present les diferències degudes al sexe quan es fan estudis sobre l’APOE4 i l’Alzheimer” explica Raquel Larramona, doctorada a l’Institut i primera autora de l’article.

“A més, el nostre estudi té dues implicacions terapèutiques clares: per una banda dona suport a aquelles intervencions farmacològiques dirigides a canviar la senyalització intracel·lular de calci en pacients APOE4 que presenten alteracions cognitives i, per l’altra, obre pas a noves teràpies mèdiques que intentin desaccelerar la progressió de l’Alzheimer en pacients amb la variant APOE4” afegeix la Dra. Masgrau.

En l’estudi hi han col·laborat investigadors de la Harvard Medical School (EUA), l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR), l’Instituto Cajal de Madrid, la Universidad de Valladolid, la Universidad de Sevilla, la Universidad de Málaga, la Universidad de Huelva, CSiC i CIBERNED. La Fundació La Marató de TV3 ha estat la principal font de finançament de la recerca.

Llegeix l'article

Bon 11F!

Bon 11F!

Des de ja fa uns anys, cada 11 de febrer es reivindica la figura de la dona científica, que sovint ha quedat a l'ombra i no ha rebut el reconeixement ni l'atenció que requeria.

Per això, investigadores de l'Institut faran xerrades a centres escolars, explicant el paper de la dona en la ciència i donant visibilitat a alguns d'aquells personatges als que, pel seu gènere, la història no ha donat la importància que mereixien.

Avui, la Dra. Elisenda Sanz anirà a l'escola Ramon Fuster, de Bellaterra, i explicarà als nens i nenes de P4 què és ser científica. Després, el dia 20, la Dra. Alba Sánchez, juntament amb l'Aina Calls i la Maria Puigdomènech, parlaran amb l'alumnat de 1r i 2n d'ESO de l'escola Tretzevents, de Sant Cugat, sobre científiques que han estat claus en la història de les neurociències.

Bon 11F!

 

Totes les notícies